dimarts, 21 d’octubre del 2014

Yasmina Reza, Feliços els feliços.

Títol suggerent de la darrera novel·la, premi Le Monde 2013, de Yasmina Reza (París, 1959) que homenatja Jorge Luís Borges amb la citació que obre el llibre: “Felices los amados y los amantes y los que pueden prescindir del amor. Felices los felices”. El lectors en llengua catalana la podem llegir mercès a la traducció d’Oriol Sánchez Vaqué.
Novel·la coral on l’autora fa una reflexió pessimista, irònica i amb bocins d’humor envers el món de la parella, una estructura tancada en què sovint cal l’adulteri per fer-la rutllar encara que els resultats esdevinguin també ben decebedors. Cada capítol és un relat independent encapçalat amb el nom i cognom de cada personatge que es complementa amb el següent i, d’aquesta manera, els lectors van confegint i ampliant la trama de la vida i les misèries d’aquests divuit personatges les veus de les quals s’aplegaran al final en motiu de l’enterrament d’un familiar. La família, la solitud, el pas del temps, la mort fan també acte de presència en aquestes pàgines.Amb tot, la vida és breu sembla apuntar Yasmina Reza a través de la veu d’en Lionel que pronuncia aquesta frase clau al meu entendre: “Ser feliç és una disposició. No pots ser feliç en l’amor si no tens una disposició a ser feliç” (pàg.141) L’autora també remarca que aquells que prescindeixen de l’amor poden també ser feliços com diu el títol perquè sovint les imposicions socials que apunten a la realització a través d’aquesta via mena les persones cap a la infelicitat.
Novel·la recomanable i molt potent que no us deixarà indiferents.
“Observant als quadres aquells personatges arran de paret amb roba fosca, els éssers cruels i malfactors d’èpoques antigues, caminant encorbats cap a no se sap on, em vaig dir, en què es converteixen les ànimes dolentes? Han desaparegut de tots els llibres, amb total impunitat? Vaig pensar en l’Ernest. L’Ernest Blot, el meu marit, és igual que aquelles ombres del vespre. Murri, mentider, despietat. Jo mateixa dec ser recargolada per haver volgut ser estimada per aquest home. Les dones són seduïdes pels homes horrorosos, perquè els homes horrorosos es presenten disfressats com en un ball de màscares” (pàg.156)

dijous, 9 d’octubre del 2014

Patrick Modiano, L'herba de les nits. Premi Nobel de Literatura 2014

Els lectors incondicionals de Patrick Modiano (Boulogne-Billancourt, 1945) podem llegir ara la seva última novel·la L'herbe des nits (2012) en llengua catalana a través de la traducció excel·lent  de Mercè Ubach
Jean, la veu del narrador, un escriptor madur, intenta investigar  i reconstruir la relació estranya i breu que va mantenir amb la misteriosa Dannie fa una cinquantena d’anys quan ella desaparegué sense donar senyals de vida. A partir de les notes disperses que ell  anava apuntant a una llibreta negra, cinquanta anys enrere, porta a cap una exploració moral i sentimental connectant les emocions i sensacions del passat amb el present. La ciutat de París amb els carrers, bars i hotels d’ambdós temps esdevé un personatge més d’aquesta obra amb tints de novel·la negra. Obra recomanable que planteja un interrogant al lector: què queda del nostre passat quan la vida se’ns va escurçant?
“L’altra nit, travessava París amb cotxe i estava emocionat de veure les llums i les ombres, les diferents classes de fanals o d’enllumenat, perquè sentia que, al llarg d’una avinguda o a la cantonada d’algun carrer, m’enviaven senyals. Era el mateix sentiment que s’experimenta en contemplar molta estona una finestra il·luminada: un sentiment de presència i alhora d’absència. Darrere els vidres, l’habitació és buida, però algú hi ha deixat la llum oberta. Per a mi no hi ha hagut mai ni present ni passat. Tot es confon, com en aquesta habitació buida on brilla una llum, cada nit. Moltes vegades somio que trobo el manuscrit. Entro a la sala de rajoles blanques i negres i furgo els calaixos, sota els prestatges dels llibres. O que un misteriós corresponsal, de qui no aconsegueixo desxifrar el nom al dors del sobre, rere la pàgina”remitent”, me l’envia per correu. I el mata-segells de correus porta una data de l’any que la Dannie i jo anàvem en aquella casa de camp. Però no em sorprén gens que el paquet hagi trigat tant a arribar-me. Decididament, no hi ha ni passat ni present. (pàg.54)

dilluns, 6 d’octubre del 2014

Anna R.Ximenos, Interior blau.

Setze escriptores cabdals de la història de la literatura, del feminisme, de la psicoanàlisi, de la filosofia i la poesia dels segles XlX i XX: Anna Akmàtova, Jane Bowles, Marguerite Duras, Anne Sexton, Mary Wollstonecraft, Colette, Mary Shelley, Anna Freud, Dorothy Parker, Isak Dinesen, Katherine Mansfield, Carson McCullers, Marguerite Yourcenar, Virgínia Woolf, Hannah Arendt  i Linda Campbell, un personatge inventat, són les protagonistes d’aquest conjunt de narracions d’Anna R. Ximenos (Barcelona, 1972). Es tracta del seu primer llibre publicat en castellà el 2012 i en llengua catalana el 2013.
A partir d’una escletxa real en la biografia d’aquestes autores, Anna R. Ximenos construeix l’escena de cada relat amb la intenció de penetrar envers la seva psicologia i el seu univers  a través del suggeriment i adaptant sovint llur estil amb un bon domini de les diverses tècniques narratives. El color blau simbòlic del títol fa acte de presència en cadascun dels contes. Destacaríem la narració, tècnicament molt reeixida, que obre el recull dedicat a Anna Akhmàtova i la relació amb el seu fill Lev Gumiliov així com la utilització de la prosa poètica quan s’endinsa en la convivència de Marguerite Duras amb el jove Yann amb qui va compartir les dues darreres dècades de la seva vida.
Llibre recomanable per conèixer un xic més el paper fonamental que exerciren aquestes dones en el seu temps. Bon treball de documentació. Llàstima, però, de la presència d’algunes errades  ortogràfiques, sintàctiques i lèxiques.
“La rentadora és enmig de la platja, sobre la sorra humida, a prop de les onades. Com que s’ha espatllat, la Marguerite i en Yann la fan servir de taula de treball i celler. Han posat l’Olivetti Lettera 22 i les copes de vi al damunt. Al tambor hi amaguen les ampolles de bordeus. Porten tot l’estiu vivint vora la mar. Durant el dia llegeixen i riuen recolzats a la rentadora. En Yann va despullat. La Marguerite porta posat un jersei de coll alt, pantalons de quadres i gorra de mariner. Al capvespre fan un tomb per la platja il·luminats pels fanals del passeig marítim. Per la nit beuen. Després, la Marguerite dicta paraules en veu alta. En Yann escriu” ( pàg.31)