Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui l'Alta Ribagorça.

 

Viatge a l’Alta Ribagorça a través d’El País dels crepuscles de Sebastià Benassar

A l’hivern de 2009 el comissari Jaume Fuster es desplaça des de Barcelona fins al Pont de Suert per impartir un curs de formació als Mossos d’Esquadra desplegats a la comarca de l’Alta Ribagorça. Un cop aposentat una patrulla d’agents l’informa que dos pastors de Durro han trobat un cadàver, assassinat d’una manera violenta, a l’ermita romànica de Sant Quiric. El comissari juntament amb els policies intenten trobar la pista d’aquest crim i la tirallonga de morts trobats més tard a les esglésies romàniques de la Vall de Boí. La Irene, una estudiant d’Història de l’Art que treballa al Patrimoni Romànic de Boí, obrirà una escletxa a la investigació que serà decisiva per resoldre el cas. Els explicarà la simbologia d’algunes pintures romàniques i la llegenda medieval del mal cavaller Hug Roger. La reinterpretació d’aquest passat teixit d’antigues supersticions arrelades a la contrada i la connexió amb el present ajudaran a entendre els conflictes interns que han portat a l’assassí a voler acabar amb tantes vides. Novel·la d’intriga amb uns diàlegs àgils que ens atrapa des de la primera página.

Sebastià Benassar, El País dels crepuscles. Barcelona: Alrevés, 2013. 203 p. (Crims.cat; 6.
 Informació ampliada a: Manel Haro, “Sebastià Benassar: “Barcelona està començant a ser inhòspita per als barcelonins”, Llegir en cas d’incendi,  2013.
A continuació vídeo sobre la novel·la “El País dels crepuscles”. Presentació a càrrec d’Antònia Oliver dins del marc de la lV EDICIÓ EL MÉS NEGRE DE BORN. Barcelona, 2013.

Quina altra obra proposaríeu per fer un itinerari per l’Alta Ribagorça?

Viatge literari pes comarques de Catalonha: aué era Val d’Aran

Era Val d’Aran a trauès de Jacinta, casa e país de Pepita Caubet

A mitjans del segle XX Jacinta hereta la casa pairal situada en un llogaret de la Val d’Aran. Ella ha viscut sempre en aquesta masia juntament amb la seva família. Vinculada a la terra intenta continuar el fil de la tradició dels seus avantpassats que durant diverses generacions s’han dedicat a l’agricultura, a la ramaderia i a l’explotació forestal. Jacinta haurà d’assumir al cap d’uns anys un seguit de canvis: l’arribada del turisme de neu i alta muntanya que canviarà la fesomia del territori i la mentalitat dels seus habitants, la mort sobtada del seu home i l’allunyament físic dels seus dos fills que treballen al Quebec i a Barcelona. Accepta amb resignació que res tornarà a ser com abans: “es portes deth passat se van barrant. Çò de nau remplace çò de vielh”. Romandrà sola al mas al final de l’obra però amb l’escalf de la Jana i en Jipet, dos vells amics amb qui comparteixen un present ple de mancances i un futur incert. Novel·la imprescindible en llengua aranesa que ens ofereix fragments de la història d’aquest país a través de l’estudi d’una família de la contrada.
 

Pepita Caubet, Jacinta, casa e país. Lleida: Pagès, 2005. 101 p. (Colleccion Garona ; 15).

Informació ampliada sobre l’autora i l’obra a: Qui és qui Índex d’autors: Caubet, Pepita. Institució de les Lletres Catalanes, 2014.
A continuació primera part del programa “Caçador de paraules-L’aranès” de TV3, 2008.

Quina altra obra suggeriríeu per fer un itinerari per era Val d’Aran?

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui l'Alt Penedès...

Viatge 36. L’Alt Penedès a través d’El silenci de les vinyes de Gisela Pou.

Santa Pau, un poble imaginari prop de Sant Sadurní d’Anoia, és l’escenari principal d’aquesta novel·la que transcorre al segle XXl. Aurora del Bas, llicenciada en Química, decideix dirigir les Caves Brucart, una de les més importants del Penedès, després de la mort del seu sogre. Intel·ligent, ambiciosa, treballadora i amb un gran amor envers les vinyes converteix aquesta empresa familiar centenària en un gran imperi. Alhora manega subtilment la vida dels seus cinc fills. El dia del casament de l’hereu es produeix una desgràcia: la mort per accident de moto d’en Xavier, el més estimat. L’anònim que rebrà més tard en què es posa en dubte la causa de l’incident l’impulsa a contractar un detectiu per tal d’esbrinar la veritat. La investigació descobrirà actuacions tèrboles de la família que s’han mantingut en secret durant molts anys. Fet que capgirarà el seu tarannà orgullós i la seva concepció del món. Gisela Pou aporta una copiosa informació sobre el món de les vinyes.

 

Gisela Pou, El silenci de les vinyes. Barcelona: Planeta, 2011. 456 p. (Ramon Llull. Narrativa; 126)
Informació ampliada sobre l’autora i la seva obra a: Quiés qui Index d’autors: Pou Valls, Gisela. Institució de les Lletres Catalanes, 2016.
A continuació vídeo “L’escriptora Gisela Pou a la biblioteca de Cardedeu”. Televisió de Cardedeu, 2012.

 

Quina altra obra proposaríeu per fer una ruta a l’Alt Penedès?

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui el Baix Ebre

El Baix Ebre a través de Long play per a una ànima trista de Gerard Vergés.

Tortosa i el paisatge de les terres de l’Ebre tenen una importància decisiva en l’obra lírica de Gerard Vergés (Tortosa 1931-2014). A la primera part d’aquest llibre el poeta evoca la infantesa a la seva ciutat nadiua: el record de l’Ebre ‘riu mític i remorós’; les olors diverses associades a moments claus del seu microcosmos infantil; l’aprenentatge plaent a l’Institut i el primer petó; el terror del conflicte bèl·lic de la guerra civil i la descoberta del dolor quan les campanes de la catedral de Santa Maria ‘tocaven a difunt’. A la segona part s’acosta a l’experiència amorosa. A la tercera ret homenatge a aquells escriptors com ara Ausiàs March, Carles Riba, George Eliot o William Shakespeare que l’han marcat o li han servit de referència. El poemari acaba amb una reflexió sobre el futur catastròfic del nostre planeta. Versos sublims de la veu d’un gran humanista.

Gerard Vergés, Long play per a una ànima trista. Barcelona: Proa, 1986. 81 p. (Llibres de l’Óssa Menor; 137).
Entrevista a l’autor: Ferran M. Benaiges, “Gerard Vergés: ‘Hem de ser autèntics sense ser folklòrics’”, Núvol, el digital de cultura, 2014.

A continuació vídeo  “Gerard Vergés. El poeta alquimista, (1931-2014)”  a cura de Juan López-Carrillo, 2015.

Quina altra obra suggeriríeu per fer un itinerari pel Baix Ebre?