divendres, 30 d’octubre del 2015

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui El Maresme


El Maresme a través de Cementiri de Sinera de Salvador Espriu
 A dalt del turó de la Pietat, un marc privilegiat encarat al mar, ens trobem un dels fossars més bonics de Catalunya: el cementiri d’Arenys o de Sinera, topònim construït per la inversió de lletres, que ideà Salvador Espriu. Espai mitificat d’on procedien la majoria dels seus avantpassats, hi féu estada als estius de la infantesa i el sovintejava en altres moments de la seva vida. L’itinerari del jo líric està bastit per l’enyorança dels records feliços irrecuperables, la desaparició dels éssers estimats, l’anihilament de Catalunya (Sinera), l’agonia de la llengua catalana i la incapacitat per viure amb només la companyia dels xiprers. Un naufragi existencial que el menarà cap a la tomba a través de la mort simbòlica. El llibre aplega trenta poemes curts escrits en versos hexasíl·labs sense rima llevat d’algunes excepcions. Un conjunt unitari.
Salvador Espriu, Cementiri de Sinera. Barcelona: La Sirena, 1946. 41p. Edició numerada de cent exemplars en paper de fil Guarro.
Informació complementària a: Joan Ramon Veny Mesquida, “Cementiri de Sinera (1946)”, Visat: la revista digital de literatura i traducció del PEN Català 2011, núm 12.
A continuació film que reprodueix el poema XXV de Cementiri de Sinera recitat per Dolors Puerta. Treball UOC, 2013

Quina altra obra escolliríeu per fer un itinerari pel Maresme?

divendres, 23 d’octubre del 2015

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui l'Alt Camp

L’Alt Camp a través de l’Escanyapobres: estudi d’una passió de Narcís Oller.
L’acció transcorre a Pratbell, un poble fictici, que presenta moltes semblances amb Valls, lloc nadiu de l’autor, durant el darrer terç del segle XlX. Les conseqüències de l’arribada del tren canviaran la seva fesomia: el pas d’una economia agrària basada en el comerç extracomarcal cap a una incipient industrialització. El tema de l’obra és l’avarícia com a postura regressiva davant la naixent societat capitalista. Idea central canalitzada per dos personatges: la parella formada per l’Oleguer (L’Escanyapobres) i la Tuies caracteritzada per la passió malaltissa i perversa d’ambdós envers l’acumulació de capital. La seva gasiveria extrema els bandejarà de la nova societat basada en el progrés.
 
Narcís Oller, L’Escanya-pobres: estudi d’una passió. Barcelona: Revista Literaria, [ 1884?]. 181 p. (Biblioteca de la Revista Literària; 1). “Premiat en los Jochs Florals de 1884”.
Informació complementària sobre Pratbell-Valls a : Xavier Valls i Solaz, “Valls en la composició de L’Escanyapobres de Narcís Oller”, Quaderns de Vilaniu, 1994, núm.26, p. 89-101.
A continuació vídeo sobre l' Obra de Narcís Oller a cura de Joan Lidon, Francesc Comalada i Guillem Marcet de l’IES de Vilablareix, setembre 2015.

Quina altra obra proposaríeu per fer un itinerari a l’Alt Camp?

divendres, 16 d’octubre del 2015

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui el Pallars Sobirà


El Pallars Sobirà a través de Les Veus del Pamano de Jaume Cabré
L’acció s’emmarca a Torena, un poble de la Vall d’Àssua a la vora del riu Pamano, des del 1943 fins al 2002. Un llarg període històric marcat pels primers anys de la dictadura franquista i les ferides de la guerra civil, la transició, el canvi de règim i la dificultat de reescriure, ara com ara, la veritat dels fets després de la contesa bèl·lica. Tres trames narratives no lineals: la vida del mestre Oriol Fontelles que es veurà obligat a fer costat als falangistes i a col·laborar amb els maquis per tal de sobreviure; la història actual de Tina Bros, una mestra i fotògrafa de Sort, que descobreix i investiga els quaderns manuscrits amagats abans d’enderrocar-se l’antiga escola, i el llong procés tergiversat de l’església per obtenir la beatificació a Roma d’Oriol Fontelles com a màrtir de la fe catòlica després de la seva mort el 1944. Novel·la coral amb una exquisida elegància narrativa.
 Jaume Cabré, Les veus del Pamano. Barcelona: Proa, 2004. 696 p. (A tot vent; 410) 
Informació ampliada sobre l’autor i la novel·la a: LletraA, la literatura catalana a Internet, (UOC).
A continuació un fragment del capítol 1 reflectit a la primera part de la minisèrie televisiva dirigida per Lluís Güell, 2004.
Hi ha un ampli ventall de novel·les ambientades al Pallars Sobirà, quina altra triaríeu? 
 

divendres, 9 d’octubre del 2015

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui el Gironès


El Gironès a través de Josafat de Prudenci Bertrana.
L’acció de la novel·la passa a l’interior de la catedral de Girona a començaments del segle XX. Acompanyats de la veu del narrador en tercera persona, els lectors ascendim per l’escala de cargol del recinte sagrat i ens endinsem cap a les diverses cambres del campanar, les golfes i les teulades  amarades de silenci. És l’espai clos de Josafat. Un personatge toix de terra endins que ha passat pel seminari i fa de campaner. El fanatisme religiós que li han inculcat i el desig eròtic reprimit exploten quan coneix la Fineta, una meuca desitjosa d’experiències sexuals violentes. El conflicte interior que es deriva d’aquesta situació el portarà cap a un final tràgic. El llenguatge amb un lèxic abundós, precís i sensorial crea una atmosfera impactant.
Prudenci Bertrana, Josafat. Palafrugell: Joanola i Ribas, 1906. 125 p. (Publicacions Emporium). Informació ampliada a Lletra A: la literatura catalana a Internet, (UOC).
A continuació adaptació teatral televisiva a cura de Josep M. Benet i Jornet, dirigida per Mercè Vilaret (TVE, 1976)

Quina altra obra proposaríeu per fer un viatge diferent pel Gironès?

divendres, 2 d’octubre del 2015

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui el Solsonès

 
El Solsonès a través de La tragèdia de cal Pere Llarg d’Eduard Girbal i Jaume.
L’espai de l’acció es desenvolupa a la masia de cal Pere Llarg, avui cal Pere, a Salo, veïnat de Sant Mateu de Bages i a Solsona a la primeria del segle XX. El matrimoni per conveniència d’en Peret amb la Custòdia, una jove òrfena  de Solsona amb un bon patrimoni, esdevindrà un problema. La protagonista, una dona esbojarrada i plena de vitalitat dita la Pere Llarga, somia la llibertat. Es rebel·larà contra aquest món tancat en què només els diners són la clau per viure. El preu que haurà de pagar és la solitud. Una tragèdia rural que ens fa plorar de riure des de la primera fins a l’última pàgina amb la complicitat del narrador omniscient que dialoga sovint amb els lectors a través d’un llenguatge viu i col·loquial d’una gran riquesa.

Eduard Girbal Jaume, La Tragedia de c'al Pere Llarch: ayguafort. Barcelona: Ilustració Catalana,1923. 402p. (L'Agre de la terra; 3)
Informació complementària a la Revista de Girona F. núm. 241, març-abril, 2007. A continuació vídeo dirigit per Enric Gomà el 2013 sobre Eduard Girbal i La Tragèdia de cal Pere Llarg.

Quina altra obra proposaríeu per fer un nou itinerari pel Solsonès?