dijous, 23 de juliol del 2015

Manuel Baixauli, La cinquena planta*

Aquesta obra ha estat guardonada recentment amb el Premi Crexells que es concedeix a la millor novel·la publicada en català el 2014. El pintor i escriptor Miquel Baixauli (Sueca, 1963) ens ha confessat a través de diverses entrevistes als mitjans de comunicació que ha partit de la seva pròpia experiència en el procés de creació. L’autor feu estada en un sanatori durant quaranta-dos dies a causa de la malaltia anomenada Guillain-Barré que el mantingué paralitzat de tot el cos a excepció de la vista i el cervell.
El punt d’arrencada és el retorn  a casa de B, el personatge principal, l’àlter ego de Baixauli, després d’haver estat hospitalitzat una llarga temporada. A partir d’ací, amb una estructura fragmentària i alineal, els lectors ens endinsem envers el viatge interior d’aquest protagonista on el passat ple de records i fantasmes, el present, i els elements onírics s’encavallen i es fixen a través de l’art d’escriure en una multiplicitat de gèneres i tècniques narratives: contes de terror, narracions fantàstiques, versos, dietaris, monòlegs interiors... Convé destacar la importància del tractament dels espais amb unes descripcions minucioses de les plantes del sanatori, principalment la quarta reservada íntegrament als malalts psicòtics i, sobretot, la cinquena inaccessible i enigmàtica que esdevé el “leitmotiv” i la clau de l’obra. També les tres cases abandonades enmig del bosc així com l’habitatge i el terrat de B adquireixen un significat simbòlic. Un ampli ventall de personatges secundaris morts i vius omplen aquestes pàgines alguns dels quals no deixaran indiferents als lectors com l’Orofila Martí,  en Tomàs, el zelador Ferragut, la Físio, el violinista Fix i la seva filla Fíxia. Novel·la recomanable i ben escrita que ens fa reflexionar sobre el poder de la ment amb les seves imatges emmagatzemades a la memòria que és capaç de no establir límits entre el present i el passat, els vius i els absents, la raó i la bogeria.

*Manuel Baixauli, La cinquena planta. Barcelona: Proa, 2014. 294p. (A tot vent, volum 607)