dijous, 10 de juliol del 2008

Jesús Tuson

Reflexió exemplificada sobre les metàfores, ingredients del nostre organisme verbal que ens acompanyen en els afers quotidians i en la concepció i la transmissió de coneixements més elevats.

"Les metàfores esdevenen ajusts indispensables perquè faciliten la comunicació i fan que tot de nocions confuses es transmutin en matèria propera i fàcil"

"Fer fàcil el que és difícil, fer familiar allò que és aliè: aquest és el joc de la majoria de les metàfores de la vida diària. I per això són tan freqüents metaforitzadors familiars com les parts del nostre cos, com les nostres malalties i bé com les nostres accions diàries"

"(...) les metàfores formen part indissociable de les nostres necessitats i possibilitats designatives. Sense aquestes estructures, sense la possibilitat de fer aquests viatges aristotèlics, una part essencial del nostre món no tindria cap més alternativa que el silenci"

"La Informàtica, la Genètica i la Lingüística, tres camps del coneixement que, si de cop es trobessin orfes de metàfores, gairebé haurien d'emmudir (...) Tot de metàfores, fruit, en la immensa majoria dels casos, de la catacresi, és a dir, de la necessitat i la urgència nominatives. Però també hi trobem algunes que voregen la innovació i que, amb el temps i paciència, aniran augmentant en nombre i en originalitat, i que, amb el pas dels dies, es tornaran pràcticament invisibles. Metàfores, encara noves, que només s´expliquen per la presència i l' eclosió de les noves tecnologies, com en d'altres èpoques hi havia tot de dites metàforiques arrelades a la terra, a les feines del camp, als animals (domèstics o feréstecs) i a les fruites i verdures. És per això que ara hi ha gent que té sempre les antenes desplegades i que s'ho sap tot sobre les autopistes de la informació; persones que, de vegades, en arribar d'hora a la feina veuen companys que encara van malament del software (o del programari), o que, cap al final d´una reunió interminable, troben que els patinen les neurones i han de fer un reset o, fins i tot, han de deixar la feina per dilluns perquè cal recarregar les bateries el cap de setmana. O aquella troballa, tan real, en què a un adolescent poca-solta li faltava, no pas un bull, sinó una volta de microones"