dimarts, 5 de febrer del 2008

Clàudia Pujol

Clàudia Pujol reconstrueix la història de 10 casos de crims reals ocorreguts a les comarques gironines entre els anys vuitanta i noranta a partir de la informació del metge forense Narcís Bardalet.

"He viscut la medecina forense de manera molt intensa. Precisament la meva feina m´ha fet apreciar encara més la vida, m´ha fet variar la meva escala de valors i, fins i tot, m´ha fet creure en Déu. He dedicat moltes hores a fer preguntes als morts-i sovint m´han respost-. He parlat amb les famílies dels desapareguts i he pogut percebre el seu patiment. He estat en hospitals psiquiàtrics observant les conductes dels malalts mentals. He passat moltes hores en els judicis, presentant informes als tribunals. He visitat moltes víctimes de violència domèstica. He estat a les presons interrogant i visitant assassins, violadors, lladres, pederastes, mafiosos, macarres..., i tota l´àmplia gamma del món de la delinqüència. No és descartable que també hagi visitat algun innocent! De tots ells he après com n´és de complicada, la vida"

"Li va venir al cap una classe de Medecina Forense, a la universitat, feia forca anys, en què un professor va explicar-los que, històricament, l´odontologia forense havia servit per resoldre un bon nombre d´identificacions: des de Napoleó lV fins al líder de la independència cubana José Martí, a moltes restes cadavèriques se´ls havia pogut assignar un nom gràcies a la mandíbula. En aquell moment va creure que el professor exagerava. Més endavant descobriria que no"