divendres, 6 de juny del 2008

Mònica Miró Vinaixa i Abraham Mohino Balet

Autoretrat de Mercè Rodoreda en què l'escriptora se'ns adreça i parla en veu pròpia. Autoretrat reconstruït a partir de les memòries de l'autora escrites en edat madura, un llarg monòleg de l’escriptora, establert a partir de tot el que va declarar en entrevistes i la reunió dels seus pròlegs.

"D'adolescent sempre deia que m'avorria molt. Fins als setze anys o disset anys, no vaig sortir de casa per anar a la plaça de Catalunya sola! Potser escrivia per sortir de la monotonia. Potser va ser una manera d'escapar de l'ambient excessivament tancat de casa: la torre, el jardí, els prejudicis de l'època, el culte a Verdaguer, tot massa limitat i hermètic per a una noia com jo, que anhelava traspassar els límits, tractar la gent, conèixer el món, viure. Viure"
"Llegeixo molt, moltíssim. Tinc temps per fer-ho i n'invento: unes quatre hores diàries des de fa una pila d’anys; en determinades èpoques, un llibre per dia. El dia que no pogués llegir estaria irremissiblement perduda"

"Si hagués viscut constantment a Barcelona no hauria escrit mai La plaça del Diamant: és producte d'una nostàlgia, és un reflex de tot l’enyorament del meu país (...) El fet d'haver viscut fora m'ha fet idealitzar més el país"


"L'exili és com sentir-te sense país, perquè en realitat és com si estiguessis sense país. Però d'altra banda, jo crec que, per a un escriptor o per a una artista, una vida difícil i èpoques dolentes són importants com a formació, et fan més humà: viure malament t'humanitza"

"He vingut a Romanyà de la Selva a morir. A viure a Romanyà de la Selva i morir-hi. És preciós. On és, la casa té una vista meravellosa. Veig el mar. És adir mig Catalunya, el mar, els Pirineus, unes muntanyes davant que tenen tots els blaus que es pugui imaginar (...) M'agrada molt aquesta pau, les alzines, les Gavarres..."
"Sóc una persona que no he assistit mai a una concessió de premis ni a una taula rodona. El meu ideal és trobar-me sola amb la meva màquina d'escriure i els llibres. Amb tot, fent honor a la veritat, he de dir que haver obtingut el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes m'afalaga, em satisfà, perquè és un reconeixement"

"M'hauria agradat que la meva obra fos importantíssima al nivell dels més grans escriptors del món, i no per mi, que en aquest sentit no tinc la menor vanitat personal, sinó perquè la seva importància hauria revertit sobre el país. M'interessa tant donar a conèixer el meu país, presentar-lo davant el món en el que té de virtuts i defectes, en la seva problemàtica i els seus petits assoliments, que només això m'exigiria que l'obra que faig fos una mica genial"

"Tota la gràcia de l'escriure radica a encertar el mitjà d'expressió, l'estil. Hi ha escriptors que el troben de seguida, d'altres triguen molt, d'altres no el troben mai"