dissabte, 26 de març del 2011

Josep Valls, Josep Pla oral.


Josep Valls va conèixer Josep Pla el 1973 un dia que ell dinava tot sol a la taula número 26 de l'hotel Empordà de Figueres. L'escriptor li va demanar que s'assegués al seu costat i conversessin. El resultat és aquest llibre, un recull de 183 frases que l'escriptor de Palafrugell li va confiar al llarg dels nou últims anys de la seva vida.

“Què és el temps? Els italians ho saben bé: <> “Els llatins definien el temps com un nunc fluens. Cada instant existeix només per donar pas a un altre instant. Aquesta definició encara no ha estat mai superada”

“El cor és un dels invents més grotescos del romanticisme modern. Com a cosa de l'amor, és un invent absolutament literari. Segons els vells grecs, la víscera de l'amor era el fetge. Això sí: el cor activa el funcionament del cos, perquè al cervell no hi ha gaire res”

“Sóc un home molt complicat i molt lent. Dubto seriosament que hagi fet alguna cosa en la vida. Si l'he feta, deu haver estat molt tard. Tot just aquests quatre o cinc últims anys”

“Escriure les memòries? Les memòries d'un escriptor són els seus llibres. Repetir-los en forma de memòries acostuma a resultar una reiteració.”

“Vaig descobrir a Florència que hi ha hagut persones que han tractat de fer les coses bé pensant que l'estada en aquest món fos agradable gràcies a l''art”

“Santiago Rusiñol va morir a Aranjuez en una habitació de la Gran Fonda del Comercio. Pràcticament va morir als meus braços. Feia temps que s'ofegava i que caminava amb dificultat, però encara deia que el tremolor que tenia a la mà li anava bé per pintar el lleu moviment de les fulles dels arbres”

“A Portugal saben cuinar bé el bacallà. Quan hi ha escassetat de mitjans, l'enginy s'esmola.És com a Itàlia. La cuina italiana és absolutament pobra, però amb una imaginació delirant”

“Itàlia ha produït una quantitat immensa de gent intel.ligent. Arreu del món tot és copiat d'Itàlia. Si no fos per Itàlia, Europa no seria res”

“Els catalans no sabem governar perquè no hem tingut mai l'ocasió de practicar això que a Madrid fan com aquell qui es menja un préssec” “