Nuccio Ordine (Diamante, 1958) és professor de Literatura
italiana a la Universitat de Cosenza (Calàbria). En aquest breu i intens assaig
fa una lloança dels sabers humanístics considerats ”inútils” per aquesta Europa
utilitarista actual que ha esdevingut un teatre els actors de la qual són els
creditors, els deutors i les seves víctimes: milions d’éssers humans innocents
desposseïts de la seva dignitat. L’assagista fa una sàvia reflexió sobre els
efectes produïts per la lògica del benefici econòmic d’aquest present que ens
ha tocat viure pel que fa a l’ensenyament, la recerca, la creativitat i les
activitats culturals en general. Reivindica la cultura per construir una
societat més lliure, més tolerant i més humana. El llibre conté bells passatges
d’obres de filòsofs (Plató, Aristòtil, Heidegger, Bataille...) i escriptors
(Dante, Petrarca, Boccaccio, Cervantes, Lessing, Baudelaire, García Lorca,
Calvino...) que il·lustren els raonaments de l’autor. Un llibre revolucionari
que convida a pensar en allò que és priotari a les nostres vides. Una bona obra
per a començar l’any 2014.
“En els plecs de les activitats considerades supèrflues,
en efecte, podem percebre els estímuls per pensar en un món millor, per
cultivar la utopia de poder mitigar, si no suprimir, les injustícies
generalitzades i les doloroses desigualtats que pesen (o haurien de pesar) com
una llosa en les nostres consciències. En particular en els moments de l’utilitarisme
i del més sinistre egoisme semblen ser l’única estrella i l’única àncora de
salvació, cal entendre que les activitats que no serveixen per a res podrien
ajudar-nos a escapar de la presó, a salvar-nos de l’asfíxia, a transformar una
vida plana, una no-vida, en una vida fluïda i dinàmica, una vida orientada per
la curiositas respecte a l’esperit i les coses humanes” (pàg.18)
“Enmig de les ruïnes d’una Europa destruïda per la cega
violència de la guerra, Benedetto Croce reconeix els signes de l’adveniment
dels nous bàrbars, capaços de fer miques en un instant la llarga història d’una
gran civilització” (pàg.20)
“Defenso més aviat la conveniència d’abolir la paraula utilitat i d’alliberar l’esperit humà.
Naturalment, això suposaria donar llibertat a un grapat d’excèntrics inofensius
i malbaratar alguns preciosos dòlars. Però és infinitament més important perquè
d’aquesta manera trencaríem les cadenes
de la ment humana i li atorgaríem llibertat” (pàg.159)
Entrevista emesa per TV3, el 18 de desembre, amb Nuccio Ordine al seu pas per Barcelona :
http://www.tv3.cat/videos/4820251/La-utilitat-de-linutil
