La darrera novel·la
de Jordi Miralles (Osca, 1977) transporta al lector envers un món truculent amb
grans cops d’efecte, girs narratius i escenaris simbòlics que s’acosten al
llenguatge cinematogràfic. El món de la incomunicació entre homes i dones al
segleXXl, la hipocresia de les relacions humanes trenades amb molts silencis, l’autodestrucció
i la pèrdua de la dignitat són alguns dels temes d’aquesta obra. Per
explicar tot això, Joan Jordi Miralles aplica la seva lent, un xic hiperbòlica,
a un cas singular: la Neus, la protagonista central. Es tracta d’una infermera
de la planta neurològica d’un hospital que un cop separada del seu marit i amb
una filla emancipada, canvia el rumb de la seva vida i perd la carta de navegar
iniciant el seu descens cap a l’infern. El lector va resseguint amb un ritme
molt ràpid la seva davallada així com més endavant la de la seva filla. Sexe a
dojo omple les pàgines d’aquesta novel·la ben escrita. Sexe inversemblant
aplicat a la protagonista femenina i tractat des del punt de vista molt masculí.
“No ha parat de
tractar-la de vostè i no li desagrada. Ho troba un joc entre dominador i serf,
un vincle d’esclavatge que l’excita. Per això, quan l’ha volguda girar, ella s’hi
ha negat. Només quan el catalan gigolo-és el que apareix imprès a la
targeta que li ha donat-fot el camp, comença a pelar i desfilar les
albergínies. A continuació els pebrots vermells. Cuinar és fàcil, pensa, això
ho pot arribar a fer qualsevol poca-solta. Mentre desfà en bocins la ceba,
pensa en el noi que acaba de marxar. Li recorda algú, però no encerta qui. S’hi
ha trobat còmoda, amb ell. Creu que li trucarà la pròxima vegada, si mai n’hi
ha d’haver. Li telefonarà de bon matí i li demanarà que no faci cap servei en
tot el dia, que es reservi exclusivament per a ella. Li pagarà el doble, si
cal, i li prepararà una safata amb escalivada per a ell sol, si ho vol, i una altra
per a la seva mare i tot" (pàgs.106 i 107).
