divendres, 25 de desembre del 2015

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui L'Alt Empordà

 
Viatge literari a través d’Onze nadals i un cap d’Any de J. V. Foix.
Josep Vicenç Foix obsequiava els seus amics amb un poema il·lustrat per un artista de renom els Nadals de 1948 fins al de 1958, i el cap d'any de 1960. El resultat és aquesta obra que aplega dotze composicions cinc de les quals estan datades al Port de la Selva on el poeta tenia una casa d’estiu, un dels espais on elaborà una part de la seva creació literària. El jo poètic s’endinsa envers la temàtica del nadal: la col·lectivitat d’arreu dels Països Catalans que anuncia el naixement de Jesús, les ofrenes diverses a l’Infant, els mariners en perill que li canten balades per tal d’arribar a bon port, el rodamón pobre que somnia l’escalf dee bou i ésser ullprès un instant per la 'Cara Divina'... El poemari està escrit amb una gran expressivitat formal, un domini excels dels recursos retòrics i amb el perfum del llenguatge popular en harmonia amb el llenguatge culte. J. V. Foix, un mag dels mots.
J. V. Foix, Onze nadals i un cap d’any. Barcelona: Edicions l’Amic de les Arts, 1960. 75 p.
Informació ampliada a: Josep Romeu i Figueras, “Una lectura del primer ‘nadal’ de J. V. Foix”, Reduccions, 1979, núm. 7, p. 28-38.
A continuació el poema núm. VI Ho sap tothom i és profecia recitat per Celdoni Fonoll. VilaWeb, 2015.

Quina altra obra relacionada amb les festes nadalenques recomanaríeu?

divendres, 18 de desembre del 2015

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui La Ribera d'Ebre

La Ribera d’Ebre a través de Primavera, estiu, etcètera de Marta Rojals
L’Èlia, una arquitecta de trenta-quatre anys que viu a Barcelona, torna a la Palma d’Ebre, el seu poble nadiu, pel pont de Tots Sants. Duu a la motxilla dos problemes: la ruptura sentimental recent i la situació de precarietat laboral que està vivint al seu despatx professional a causa de la crisi immobiliària. Aquest regrés que perllongarà fins a l’hivern, la mena de mica en mica a desenterrar els records de la infantesa, els costums oblidats, la recuperació de la parla local i el desig sexual envers una relació de l’adolescència. Un viatge de reconciliació amb els orígens a través de la veu empàtica de la protagonista que ens parla amb la varietat dialectal pròpia que va de bracet amb el registre estàndard. Una novel·la molt enginyosa i ben escrita que ens atrapa des de la primera página.
Marta Rojals, Primavera, estiu, etcètera. Barcelona: RBA La Magrana, 2011. 365 p. (Les Ales esteses; 300). Premi Exhaurim-lo 2011 Blog El Llibreter.
Informació complementària sobre l’autora i l’obra a : LletrA la literatura catalana a Internet, (UOC)
A continuació vídeo on l'Antoni Puigverd parla de l'escriptora Marta Rojals a Els matins de TV3, 2014.

Quina altra obra suggeriríeu per fer un itinerari per La Ribera d’Ebre?

divendres, 11 de desembre del 2015

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui El Bages.

El Bages a través d’El casino dels senyors de Joaquim Amat-Piniella.

El protagonista d’aquesta novel·la és el fantasma Joan Arxivell. Retorna del més enllà al Casino de Manresa després de quinze anys del seu traspàs al 1940 per romandre-hi un dia. L’espectre, l’antic conserge d’aquest edifici emblemàtic, va recorrent tots els espais: el saló de festes, la sala de jocs, la biblioteca, la pista de tennis i els vestuaris, el jardí i altres estances. Itinerari que el transporta cap al record dels fets protagonitzats per la burgesia local que hi feia acte de presència. Un món basat en les aparences, la doble vida, la vanitat i l’exhibicionisme. Joaquim Amat-Piniella fa un retrat acurat d’aquests “senyors” ple d’humor i ironia.
Joaquim Amat-Piniella, El casino dels senyors. Barcelona: Albertí, 1956. 134 p. (Nova col·lecció lletres; 24).
nformació complementària a Joaquim Aloy i Bosch, “Joaquim Amat-Piniella, un oblit injustificable" L’Erol:, revista cultural del Berguedà, 2013, núm 117,  p. 24-29.
A continuació vídeo dedicat a Joaquim Amat-Piniella a Cultura’t. Programa 5. Biblioteca del Casino de Manresa, 2014. Xarxa de Biblioteques municipals de la Diputació de Barcelona.
.

Quines altres obres proposaríeu per fer una passejada literària pel Bages?

divendres, 4 de desembre del 2015

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui la Terra Alta.

La Terra Alta a través d’ A peu per la Terra Alta de Josep M. Espinàs.

Crònica del viatge que féu l’autor durant vuit dies d’agost de 1988. Amb un barret de palla, una motxilla i un calçat ben senzill explorà els pobles a través de camins solitaris amb oliveres, partides de vinyes, camps d’ametllers i avelleners, i empremtes de la batalla de l’Ebre. El punt de partença fou Gandesa i prosseguí cap a Vilalba dels Arcs, la Fatarella, La Pobla de Massaluca, Batea, Caseres, Horta de Sant Joan, la Fontcalda, Pinell de Brai i Corbera. Josep M. Espinàs observà amatent tot el que l’envoltava i conversà amb moltes persones d’aquesta comarca que li explicaren històries formidables. Una caminada embolcallada de vida.

Josep M. Espinàs, A peu per la Terra Alta. Barcelona: La Campana, 1989. 189 p.
Entrevista a l’escriptor a càrrec de Miquel Riera, “Josep M. Espinàs, l’home tranquil”, Presència, 2007, núm 1858, p.1-9.
A continuació entrevista filmada a Josep M. Espinàs, per al programa Cerdanyola al dia, 2007.

Quines altres obres proposaríeu per fer un itinerari per la Terra Alta?

divendres, 27 de novembre del 2015

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui El Tarragonès.

 El Tarragonès a través de La família dels Garrigas de Josep Pin i Soler.

Tarragona és l’escenari d’aquesta novel·la realista que transcorre des de 1851 fins a 1870. A prop de la ciutat, dalt d’un pujol, hi trobem el mas del Molí Vell dels Garrigas amb un bé de Déu de vinyes, hortes i boscos. Les desavinences i les intrigues entre el progenitor i els fills, originades per patrons de vida antagònics, desembocaran cap a la dissolució dramàtica d’aquesta família nombrosa. Retrat de la societat catalana vuitcentista en el moment de crisi del model pairal català enfront de la incipient societat capitalista. Una proposta de lectura suggerent amb un bon tractament del llenguatge que mostra una pluralitat de registres.
Joseph Pin y Soler, La família dels Garrigas. Barcelona: La Renaixensa, 1887. 382 p.
Informació ampliada a Josep M. Domingo, “Les novel·les dels Garriga de Josep Pin i Soler. Una lectura”, Els Marges, 1994, núm 49, p. 5-21.
A continuació vídeo on Mercè Pin i Planells i Alícia Pin Ruiz, besnétes de Josep Pin i Soler, parlen d’ell: La memòria de Pin i Soler, produït i realitzat per Montse Jaraba, Aida Taston i David Joanpere, 2013.

Quines altres obres triaríeu per fer una ruta pel Tarragonès?

divendres, 20 de novembre del 2015

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui El Pallars Jussà.

El Pallars Jussà a través de Dos taüts negres i dos de blancs de Pep Coll.
A la masia de Laortó de la vall de Carreu hi foren assassinats brutalment els masovers (un matrimoni amb les seves dues filles) l’any 1943. Ni la premsa, ni la ràdio, ni la justícia franquistes es feren ressò d’aquesta matança cruel per tal de donar una bona imatge de l’Espanya d’aquell moment tot i que veïns i altres estadants coneixien els responsables. Pep Coll homenatja aquestes víctimes silenciades i reconstrueix els fets en forma de “novel·la de no ficció” a través de 19 capítols cadascun dels quals correspon a la veu d’un personatge diferent que va proporcionant una nova perspectiva dels esdeveniments. Testimonis directes que l’autor pogué entrevistar o investigar. Obra ben escrita que crea addicció lectora.

Pep Coll, Dos taüts negres i dos de blancs. Barcelona: Proa, 2013. 438 p. (A tot vent; 596). Premi Crexells, 2014. Premio Nacional de la Crítica Literaria 2014.
Més informació sobre l’autor i la novel·la a: LletraA, la literatura catalana a Internet, (UOC)
A continuació vídeo: Pep Coll llegeix un fragment de “Dos taüts negres i dos de blancs” a Escriptors Tv: Pep Coll. VilaWeb, 2013.
Hi ha moltes obres ambientades al Pallars Jussà. Quina altra recomanaríeu?

divendres, 13 de novembre del 2015

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui El Berguedà.


El Berquedà a través d'Olor de colònia de Sílvia Alcàntara
La colònia tèxtil vora l’alt Llobregat és la protagonista central d’aquesta novel·la que transcorre durant la dècada dels anys cinquanta del segle passat. Un microcosmos tancat, una petita ciutat amb la fàbrica, els habitages dels treballadors, l’amo i els encarregats, els carrers amb botigues, l’església, l’escola i, sobretot, unes formes de vida ancorades a una estructura social piramidal. Obra coral amb una trama reeixida que ens permet anar desgranant les relacions que es couen entre els personatges. Testimoniatge singular del procés d’industrialització de Catalunya que ha deixat una empremta inesborrable en el mapa català i en les persones que hi visqueren com la mateixa autora.
Sílvia Alcàntara, Olor de colònia. Barcelona: Edicions del 1984, 2009. 330 p. (Mirmanda; 62). Premi Joaquim Amat-Piniella, 2010.
 Informació complementària a Montserrat Lobato i Just, M. Teresa Miret Solé i Àngels Dalmases, La tradició industrial, bibliografia bàsica. Barcelona: Generalitat de Catalunya; Departament de Cultura, 2014, 28 p.
A continuació capítol 1 Olor de colònia: basada en l’obra “Olor de colònia” de Sílvia Alcàntara. Adaptació televisiva filmada a la colònia Vidal de Puig-Reig i dirigida per Lluís Maria Güell, 2013.

Quina altra obra proposaríeu per fer un itinerari pel Berguedà?

divendres, 6 de novembre del 2015