Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui l'Alt Urgell

L’Alt Urgell a través d’Unes Memòries possibles del doctor Molines: 1893-1955 de Ricard Poy i Albert Villaró.

‘Autobiografia apòcrifa’ de Xavier Maestre basada en documents de l’arxiu familiar i el testimoniatge dels qui el conegueren. El ‘doctor Molines’ nasqué a Andorra la Vella el 1893. Fill de Bonaventura Maestre, cap de casa Molines i tres cops síndic general de les Valls d’Andorra, i de Dolors Dallerès. S’instal·là a la Seu d’Urgell el 1921. Primerament, fou metge rural als pobles del vessant nord de la Serra del Cadí i, més endavant, dentista amb consulta oberta al carrer Major de la Seu. Amenaçat pels anarquistes durant els primers dies de la guerra civil es refugià amb la seva dona a la casa pairal andorrana on hi romangué fins a l’acabament del conflicte bèl·lic aixoplugant molts refugiats urgellencs. Bolcat en cos i ànima a la seva professió fins a l’últim alè, mostrà sempre molta generositat envers els desafavorits. Impregnat d’amor paternal i conjugal estava convençut de la complexitat de la vida. Bon conversador, deixava sovint l’interlocutor corprès amb les seves idees enginyoses. Llibre que es presenta acompanyat d’un estoig amb moltes fotografies i objectes personals com es pot veure més avall.

Ricard Poy i Albert Villaró, Unes Memòries possibles del doctor Molines: 1893-1955. Barcelona: Nova Era, 2012. 179 p.
Informació complementària sobre l’autor a: “Albert Villaró i Boix” dins Gran Enciclopèdia Catalana, 2015.

Quina altra obra proposaríeu per fer un itinerari per l’Alt Urgell?

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui la Conca de Barberà

 La Conca de Barberà a través d’ Els secrets de la reina de Xúlio Ricardo Trigo.

El monestir de Poblet és l’escenari d’aquesta novel·la que transcorre a l’edat mitjana i, simultàniament, a l’època actual. La Beatriu Casal i l’Enric Grau, dos joves professors d’Història medieval de la Universitat de Barcelona, acaben de rebre la notícia de l’assassinat de Ricard Serra, un antic amic de la Facultat. Descobreixen que la víctima investigava un manuscrit d’Aloi de Montbrai, escultor que estava treballant el 1348 per encàrrec reial en les sepultures dels que serien els futurs reis de Catalunya al recinte sagrat. Coneixia de prop les tensions polítiques del rei Pere lll el Cerimoniós. El Mestre Aloi havia escrit que Elionor de Portugal, la reina, en el seu sojorn a l’església monàstica, no havia mort a causa de la Pesta Negra sinó que havia estat assassinada. Els dos historiadors es traslladaran a un hotel prop del monestir per tal d’indagar el crim del seu company. Amb l’ajuda del pare Guillem Rosa, antic abat de Poblet, desemmascararan l’assassí, desxifraran l’enigma de la mort de la reina i també tot l’entramat que la història oficial havia silenciat des del segle XlV fins als nostres dies. Novel·la que combina les dues històries i intrigues amb habilitat,

 

Xúlio Ricardo Trigo, Els secrets de la reina. Barcelona: Columna, 2008. 261 p. (Col·lecció Clàssica 'Columna'; 764)

Informació complementària sobre l’autor i l’obra a: Guillem Molla: “Xúlio Ricardo Trigo” dins Associació d’escriptors en llengua catalana.
A continuació entrevista filmada a Xúlio Ricardo Trigo. Tarragona: ESCAT, 2011.

Quina altra obra triaríeu per fer un itinerari per La Conca de Barberà?

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui el Baix Penedès

Viatge al Baix Penedès a través de Pau Casals: dades biogràfiques inèdites, cartes íntimes i records viscuts d’Enric Casals

Biografia de Pau Casals (El Vendrell 1876 - San Juan de Puerto Rico, 1973) escrita pel seu germà Enric, violinista, compositor i director d’orquestra. Comença amb l’evocació de la infantesa al Vendrell amb el guiatge musical del pare, organista i el seu professor de piano; l’aprenentatge amb Josep García, el primer i únic mestre de violoncel d’aquesta localitat; l’estimul de la mare que l’encoratjà als dotze anys a l’estudi d’aquest instrument a l’Escola Municipal de Barcelona; els estius fins al 1937 a la casa de la platja de Sant Salvador on els vendrellencs anaven a prendre banys; l’èxit com a concertista a Catalunya i arreu del món. Més endavant, l’autor s’endinsa en els temps dramàtics de la guerra civil espanyola i les seves conseqüències: el primer exili a Prada de Conflent, l’inici de la composició d’El Pessebre (1944) i el seu assentament a San Juan de Puerto Rico, terra natal de la mare, a partir de 1956. A l’ última part del llibre destaca l’estrena el 1971 de l’Himne de les Nacions Unides a Nova York on interpretà també El cant dels ocells, i pronuncià un breu parlament evocant el paper de Catalunya en la lluita per la pau universal. Biografia amb cartes inèdites i nombroses il·lustracions que ens apropa a aquest gran músic vendrellenc i universal.

Enric Casals, Pau Casals: dades biogràfiques inèdites, cartes íntimes i records viscuts. Barcelona: Pòrtic, 1979. 341 p. (Memòries; 26).

Informació complementària sobre l’autor al document: Cessió del fons Enric Casals Defilló. Barcelona: Arxiu Nacional de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat, 2011.

A continuació filmació “Pau Casals Museu-Casa”, Fundació Pau Casals, 2015.

Quina altra obra suggeriríeu per fer un itinerari al Baix Penedès?

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui Les Garrigues

Les Garrigues a través del text següent de Josep Pla:

“Quantes coses podem veure en aquesta comarca! Gairebé al mig hi ha el Cogul. Gairebé a un quart de la població, a la dreta del riu Set, en un paratge que sembla un cataclisme geològic, hi ha les famoses pintures rupestres. Aquestes pintures no tenen la fama mundial de les d’Altamira, però són d’una gran notabilitat. Són pintures en vermell i negre, i les imatges responen a diversos tipus d’animals -el bou, el cérvol, l’antílop, etc.- dibuixats amb aquell realisme sintètic, fascinador, agudíssim, que utilitzaren els nostres remots avantpassats. També hi ha pintures d’éssers humans, tant del sexe masculí com del femení i, com els animals, estan reproduïts tant en forma plena com en forma estilitzada. Els animals estan agrupats en escenes de caça i, entre els agrupaments humans, un dels més notables és la dansa en què apareixen nou dones que ballen al voltant d’un home” (Josep Pla, pàg. 1069)

Josep Pla, Tres guies. Barcelona: Destino, 1976. 1127 p. (Obra completa/Josep Pla; 30)
Informació complementària sobre l’autor i l’obra a: Antoni Comas, “Notícia biogràfica de Josep Pla” dins Antologia de la literatura catalana. Barcelona: Fundació Mediterrània, 1981, pàgs. 432-434 
A continuació vídeo “La Roca dels Moros de Cogul” realitzat per l’Institut Català de Paleologia Humana i Evolució Social, 2008. 

Quina altra obra triaríeu per fer un itinerari per les Garrigues?

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui l'Alta Ribagorça.

 

Viatge a l’Alta Ribagorça a través d’El País dels crepuscles de Sebastià Benassar

A l’hivern de 2009 el comissari Jaume Fuster es desplaça des de Barcelona fins al Pont de Suert per impartir un curs de formació als Mossos d’Esquadra desplegats a la comarca de l’Alta Ribagorça. Un cop aposentat una patrulla d’agents l’informa que dos pastors de Durro han trobat un cadàver, assassinat d’una manera violenta, a l’ermita romànica de Sant Quiric. El comissari juntament amb els policies intenten trobar la pista d’aquest crim i la tirallonga de morts trobats més tard a les esglésies romàniques de la Vall de Boí. La Irene, una estudiant d’Història de l’Art que treballa al Patrimoni Romànic de Boí, obrirà una escletxa a la investigació que serà decisiva per resoldre el cas. Els explicarà la simbologia d’algunes pintures romàniques i la llegenda medieval del mal cavaller Hug Roger. La reinterpretació d’aquest passat teixit d’antigues supersticions arrelades a la contrada i la connexió amb el present ajudaran a entendre els conflictes interns que han portat a l’assassí a voler acabar amb tantes vides. Novel·la d’intriga amb uns diàlegs àgils que ens atrapa des de la primera página.

Sebastià Benassar, El País dels crepuscles. Barcelona: Alrevés, 2013. 203 p. (Crims.cat; 6.
 Informació ampliada a: Manel Haro, “Sebastià Benassar: “Barcelona està començant a ser inhòspita per als barcelonins”, Llegir en cas d’incendi,  2013.
A continuació vídeo sobre la novel·la “El País dels crepuscles”. Presentació a càrrec d’Antònia Oliver dins del marc de la lV EDICIÓ EL MÉS NEGRE DE BORN. Barcelona, 2013.

Quina altra obra proposaríeu per fer un itinerari per l’Alta Ribagorça?

Viatge literari pes comarques de Catalonha: aué era Val d’Aran

Era Val d’Aran a trauès de Jacinta, casa e país de Pepita Caubet

A mitjans del segle XX Jacinta hereta la casa pairal situada en un llogaret de la Val d’Aran. Ella ha viscut sempre en aquesta masia juntament amb la seva família. Vinculada a la terra intenta continuar el fil de la tradició dels seus avantpassats que durant diverses generacions s’han dedicat a l’agricultura, a la ramaderia i a l’explotació forestal. Jacinta haurà d’assumir al cap d’uns anys un seguit de canvis: l’arribada del turisme de neu i alta muntanya que canviarà la fesomia del territori i la mentalitat dels seus habitants, la mort sobtada del seu home i l’allunyament físic dels seus dos fills que treballen al Quebec i a Barcelona. Accepta amb resignació que res tornarà a ser com abans: “es portes deth passat se van barrant. Çò de nau remplace çò de vielh”. Romandrà sola al mas al final de l’obra però amb l’escalf de la Jana i en Jipet, dos vells amics amb qui comparteixen un present ple de mancances i un futur incert. Novel·la imprescindible en llengua aranesa que ens ofereix fragments de la història d’aquest país a través de l’estudi d’una família de la contrada.
 

Pepita Caubet, Jacinta, casa e país. Lleida: Pagès, 2005. 101 p. (Colleccion Garona ; 15).

Informació ampliada sobre l’autora i l’obra a: Qui és qui Índex d’autors: Caubet, Pepita. Institució de les Lletres Catalanes, 2014.
A continuació primera part del programa “Caçador de paraules-L’aranès” de TV3, 2008.

Quina altra obra suggeriríeu per fer un itinerari per era Val d’Aran?

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui l'Alt Penedès...

Viatge 36. L’Alt Penedès a través d’El silenci de les vinyes de Gisela Pou.

Santa Pau, un poble imaginari prop de Sant Sadurní d’Anoia, és l’escenari principal d’aquesta novel·la que transcorre al segle XXl. Aurora del Bas, llicenciada en Química, decideix dirigir les Caves Brucart, una de les més importants del Penedès, després de la mort del seu sogre. Intel·ligent, ambiciosa, treballadora i amb un gran amor envers les vinyes converteix aquesta empresa familiar centenària en un gran imperi. Alhora manega subtilment la vida dels seus cinc fills. El dia del casament de l’hereu es produeix una desgràcia: la mort per accident de moto d’en Xavier, el més estimat. L’anònim que rebrà més tard en què es posa en dubte la causa de l’incident l’impulsa a contractar un detectiu per tal d’esbrinar la veritat. La investigació descobrirà actuacions tèrboles de la família que s’han mantingut en secret durant molts anys. Fet que capgirarà el seu tarannà orgullós i la seva concepció del món. Gisela Pou aporta una copiosa informació sobre el món de les vinyes.

 

Gisela Pou, El silenci de les vinyes. Barcelona: Planeta, 2011. 456 p. (Ramon Llull. Narrativa; 126)
Informació ampliada sobre l’autora i la seva obra a: Quiés qui Index d’autors: Pou Valls, Gisela. Institució de les Lletres Catalanes, 2016.
A continuació vídeo “L’escriptora Gisela Pou a la biblioteca de Cardedeu”. Televisió de Cardedeu, 2012.

 

Quina altra obra proposaríeu per fer una ruta a l’Alt Penedès?

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui el Baix Ebre

El Baix Ebre a través de Long play per a una ànima trista de Gerard Vergés.

Tortosa i el paisatge de les terres de l’Ebre tenen una importància decisiva en l’obra lírica de Gerard Vergés (Tortosa 1931-2014). A la primera part d’aquest llibre el poeta evoca la infantesa a la seva ciutat nadiua: el record de l’Ebre ‘riu mític i remorós’; les olors diverses associades a moments claus del seu microcosmos infantil; l’aprenentatge plaent a l’Institut i el primer petó; el terror del conflicte bèl·lic de la guerra civil i la descoberta del dolor quan les campanes de la catedral de Santa Maria ‘tocaven a difunt’. A la segona part s’acosta a l’experiència amorosa. A la tercera ret homenatge a aquells escriptors com ara Ausiàs March, Carles Riba, George Eliot o William Shakespeare que l’han marcat o li han servit de referència. El poemari acaba amb una reflexió sobre el futur catastròfic del nostre planeta. Versos sublims de la veu d’un gran humanista.

Gerard Vergés, Long play per a una ànima trista. Barcelona: Proa, 1986. 81 p. (Llibres de l’Óssa Menor; 137).
Entrevista a l’autor: Ferran M. Benaiges, “Gerard Vergés: ‘Hem de ser autèntics sense ser folklòrics’”, Núvol, el digital de cultura, 2014.

A continuació vídeo  “Gerard Vergés. El poeta alquimista, (1931-2014)”  a cura de Juan López-Carrillo, 2015.

Quina altra obra suggeriríeu per fer un itinerari pel Baix Ebre?