Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui el Pallars Sobirà

El Pallars Sobirà a través de Les Veus del Pamano de Jaume Cabré

L’acció s’emmarca a Torena, un poble de la Vall d’Àssua a la vora del riu Pamano, des del 1943 fins al 2002. Un llarg període històric marcat pels primers anys de la dictadura franquista i les ferides de la guerra civil, la transició, el canvi de règim i la dificultat de reescriure, ara com ara, la veritat dels fets després de la contesa bèl·lica. Tres trames narratives no lineals: la vida del mestre Oriol Fontelles que es veurà obligat a fer costat als falangistes i a col·laborar amb els maquis per tal de sobreviure; la història actual de Tina Bros, una mestra i fotògrafa de Sort, que descobreix i investiga els quaderns manuscrits amagats abans d’enderrocar-se l’antiga escola, i el llong procés tergiversat de l’església per obtenir la beatificació a Roma d’Oriol Fontelles com a màrtir de la fe catòlica després de la seva mort el 1944. Novel·la coral amb una exquisida elegància narrativa.

 Jaume Cabré, Les veus del Pamano. Barcelona: Proa, 2004. 696 p. (A tot vent; 410) 
Informació ampliada sobre l’autor i la novel·la a: LletraA, la literatura catalana a Internet, (UOC).
A continuació un fragment del capítol 1 reflectit a la primera part de la minisèrie televisiva dirigida per Lluís Güell, 2004.
Hi ha un ampli ventall de novel·les ambientades al Pallars Sobirà, quina altra triaríeu?  

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui el Gironès

El Gironès a través de Josafat de Prudenci Bertrana.

L’acció de la novel·la passa a l’interior de la catedral de Girona a començaments del segle XX. Acompanyats de la veu del narrador en tercera persona, els lectors ascendim per l’escala de cargol del recinte sagrat i ens endinsem cap a les diverses cambres del campanar, les golfes i les teulades  amarades de silenci. És l’espai clos de Josafat. Un personatge toix de terra endins que ha passat pel seminari i fa de campaner. El fanatisme religiós que li han inculcat i el desig eròtic reprimit exploten quan coneix la Fineta, una meuca desitjosa d’experiències sexuals violentes. El conflicte interior que es deriva d’aquesta situació el portarà cap a un final tràgic. El llenguatge amb un lèxic abundós, precís i sensorial crea una atmosfera impactant.

Prudenci Bertrana, Josafat. Palafrugell: Joanola i Ribas, 1906. 125 p. (Publicacions Emporium). Informació ampliada a Lletra A: la literatura catalana a Internet, (UOC).

A continuació adaptació teatral televisiva a cura de Josep M. Benet i Jornet, dirigida per Mercè Vilaret (TVE, 1976)

Quina altra obra proposaríeu per fer un viatge diferent pel Gironès?

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui el Solsonès

 

El Solsonès a través de La tragèdia de cal Pere Llarg d’Eduard Girbal i Jaume.

L’espai de l’acció es desenvolupa a la masia de cal Pere Llarg, avui cal Pere, a Salo, veïnat de Sant Mateu de Bages i a Solsona a la primeria del segle XX. El matrimoni per conveniència d’en Peret amb la Custòdia, una jove òrfena  de Solsona amb un bon patrimoni, esdevindrà un problema. La protagonista, una dona esbojarrada i plena de vitalitat dita la Pere Llarga, somia la llibertat. Es rebel·larà contra aquest món tancat en què només els diners són la clau per viure. El preu que haurà de pagar és la solitud. Una tragèdia rural que ens fa plorar de riure des de la primera fins a l’última pàgina amb la complicitat del narrador omniscient que dialoga sovint amb els lectors a través d’un llenguatge viu i col·loquial d’una gran riquesa.

Eduard Girbal Jaume, La Tragedia de c'al Pere Llarch: ayguafort. Barcelona: Ilustració Catalana,1923. 402p. (L'Agre de la terra; 3)

Informació complementària a la Revista de Girona F. núm. 241, març-abril, 2007. A continuació vídeo dirigit per Enric Gomà el 2013 sobre Eduard Girbal i La Tragèdia de cal Pere Llarg.

Quina altra obra proposaríeu per fer un nou itinerari pel Solsonès?

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui el Barcelonès

El Barcelonès a través de La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda.

El barri de Gràcia de Barcelona amb la plaça del Diamant, la plaça del Sol, el carrer Gran, el carrer Montseny i molts altres són els escenaris -no pas els únics- on es mou la Natàlia-Colometa. El monòleg ple de poeticitat de la protagonista ens transporta cap a la seva experiència teixida de conflictes íntimament relacionats amb els fets històrics: la proclamació de la ll República, la Guerra Civil i la postguerra.El seu talent natural, la seva bonhomia i la seva actitud vitalista l’alliberen de les dificultats que li han tocat viure. Una veu empàtica i, alhora, senzilla on s’hi pot sentir identificada tota una societat.

Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant. Barcelona: Club Editor, 1962. 253p. (El Club dels novel·listes, volum XXll)
Informació molt completa a LletraA: la literatura catalana a Internet, (UOC). A continuació els capítols XXII a XXX reflectits a la sèrie de F. Betriu (1983)

Quina altra obra proposaríeu per fer una passejada pel Barcelonès?

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui el Montsià

 

El Montsià a través de Terres de l'Ebre de Sebastià Juan Arbó

L’acció se situa a la ribera del delta de l’Ebre i a Amposta pels volts dels anys trenta del segle XX. El tema és la marginació que pateixen els pagesos que conreen els arrossars i les hortes. A través de la figura del vell Joan, el seu fill Joanet i les seves relacions descobrim unes vides encadenades a la terra marcades per l’aïllament i la incomunicació, l’esclavitud a l’amo, la supervivència, la soledat, la violència i l’autodestrucció. Dos camins generacionals antagònics: el carreró sense sortida del pare, l’escletxa de llum del fill.

Sebastià Juan Arbó, Terres de l’Ebre. Barcelona: Llibreria Catalònia, [1932]. 259 p.

Quina altra obra proposaríeu per fer un viatge literari diferent pel Montsià? Tinc la bicicleta a punt per recórrer aquesta part del delta de l’Ebre i els voltants amb vosaltres.

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui la Garrotxa

 

La Garrotxa a través de La Punyalada de Marià Vayreda.

L’acció de la novel·la se situa a l’Alta Garrotxa on hi viuen els trabucaires: un grup d’homes armats, guerrillers de la primera carlinada  (1833-1840) que no s’integren a la societat rural. Viuen del bandidatge i realitzen actes d’una criminalitat extrema. L’Ibo, el capitost, renyirà amb l’Albert Bardals, el seu amic, a causa de la Coralí. Un triangle amorós ben servit. El punyalet de l’heroïna  amb la ferida profunda i la sang vessada redimirà un dels protagonistes amb el triomf de la raó sobre els instints primaris dels bandolers d’una terra feréstega.

Marian Vayreda, La punyalada. Novela montanyenca. Barcelona: Ilustració Catalana, 1904. 392 p. Disponible a text complet aquí , on a la pàgina 4 apareix un dibuix de l'autor fet per Ramon Casas. Escena de la pel·lícula de Jordi Grau de 1990, que correspon al final del capítol XI de la novel·la, visionable aquí:

Quina altra obra proposaríeu per fer un nou viatge literari per la Garrotxa? Jo tinc la motxilla a punt per venir-hi amb vosaltres.

Projecte de viatge literari per les comarques de Catalunya

A partir del divendres dia onze de setembre s’iniciarà, setmanalment en aquest blog, un recorregut literari per les comarques catalanes. Consistirà a proposar i a comentar, en cada ocasió, una obra on els nostres literats hauran situat les vivències dels seus personatges. Tot planificat per tal d'acabar configurant un MAPA LITERARI complet de les comarques de Catalunya. El nostre propòsit és poder oferir un tria atractiva, suggerent i didàctica que posi de relleu la riquesa expressiva que els nostres autors desgranen en les seves pàgines i sobre les seves terres.

Començarem doncs, divendres pròxim, el nostre itinerari per l’Alta Garrotxa a través de La punyalada, novel·la pòstuma de Marià Vayreda (Olot, 1853-1903) editada per primera vegada l’any 1904.

Dolors Ayats i Pinadella. (Imatge d'una Englantina d'Or, guardó dels Jocs Florals)

David Grossman, Gran Cabaret*

A Cesarea, una petita ciutat de la costa israeliana, hi ha un cabaret decadent anomenat Natanya. Alguns dels seus habitants hi assisteixen cada nit per veure actuar Dóvale, un còmic de cinquanta-set anys, que duu unes ulleres tortes i grans damunt el nas i uns tirants i un mocador vermells de pallasso de circ. Comença la funció. L’humorista dalt de l’escenari explica un allau d’acudits provocadors sense pausa (paròdies existencials, caricatures polítiques...) que causen rialles i més rialles entre els espectadors així com una torrentada d’ aplaudiments. Avui serà la seva darrera interpretació atès que té un càncer de pròstata. Convida Avishai Lézer, el narrador de la novel·la, un jutge prejubilat i amargat, amb qui havia compartit un any de classes particulars de matemàtiques durant la infantesa, i havien coincidit més endavant, a l’adolescència, a un campament juvenil militar. No s’havien vist durant tot aquest temps i li encarrega que l’observi i anoti tot el que vegi a l'última representació..La primera part de l’espectacle-novel·la respon a les expectatives dels assistents habituals però a mesura que va avançant, els espectadors-lectors ens submergim amb molta intensitat envers la vida personal del còmic amb una ferida molt profunda a l’ànima esdevinguda als catorze anys, que mai se li ha cicatritzat.El públic exigent de Cesarea, que vol riure i amortitzar els diners de l’entrada, respondrà amb esbroncades grolleres abans d’abandonar el local on només hi romandran l’amic i la dona petita.

Aquesta novel·la dura, plena de símbols i molt recomanable presenta una doble lectura: el drama del personatge en la seva última actuació i una altra vinculada a la història d’ Israel plena de referències històriques del passat i el present. Recordem que David Grossman ( Jerusalem, 1954) té una extensa obra, entre assajos, llibres per a nens, novel·les per a adults, per les quals ha rebut nombrosos guardons. A més, forma part d’un comité que treballa pel diàleg entre israelians i palestins, i, ni tan sols la mort del seu fill Uri, caigut en combat l’agost del 2006 a la guerra del Líban,  l’ha fet renunciar al seu compromís a favor de la pau.

^*David Grossman, Gran Cabaret. traduït per Roser Lluch i Oms. Barcelona: Edicions 62, 2015.190 p. (El balancí, volum 734)