Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui l'Alta Ribagorça.

 

Viatge a l’Alta Ribagorça a través d’El País dels crepuscles de Sebastià Benassar

A l’hivern de 2009 el comissari Jaume Fuster es desplaça des de Barcelona fins al Pont de Suert per impartir un curs de formació als Mossos d’Esquadra desplegats a la comarca de l’Alta Ribagorça. Un cop aposentat una patrulla d’agents l’informa que dos pastors de Durro han trobat un cadàver, assassinat d’una manera violenta, a l’ermita romànica de Sant Quiric. El comissari juntament amb els policies intenten trobar la pista d’aquest crim i la tirallonga de morts trobats més tard a les esglésies romàniques de la Vall de Boí. La Irene, una estudiant d’Història de l’Art que treballa al Patrimoni Romànic de Boí, obrirà una escletxa a la investigació que serà decisiva per resoldre el cas. Els explicarà la simbologia d’algunes pintures romàniques i la llegenda medieval del mal cavaller Hug Roger. La reinterpretació d’aquest passat teixit d’antigues supersticions arrelades a la contrada i la connexió amb el present ajudaran a entendre els conflictes interns que han portat a l’assassí a voler acabar amb tantes vides. Novel·la d’intriga amb uns diàlegs àgils que ens atrapa des de la primera página.

Sebastià Benassar, El País dels crepuscles. Barcelona: Alrevés, 2013. 203 p. (Crims.cat; 6.
 Informació ampliada a: Manel Haro, “Sebastià Benassar: “Barcelona està començant a ser inhòspita per als barcelonins”, Llegir en cas d’incendi,  2013.
A continuació vídeo sobre la novel·la “El País dels crepuscles”. Presentació a càrrec d’Antònia Oliver dins del marc de la lV EDICIÓ EL MÉS NEGRE DE BORN. Barcelona, 2013.

Quina altra obra proposaríeu per fer un itinerari per l’Alta Ribagorça?

Viatge literari pes comarques de Catalonha: aué era Val d’Aran

Era Val d’Aran a trauès de Jacinta, casa e país de Pepita Caubet

A mitjans del segle XX Jacinta hereta la casa pairal situada en un llogaret de la Val d’Aran. Ella ha viscut sempre en aquesta masia juntament amb la seva família. Vinculada a la terra intenta continuar el fil de la tradició dels seus avantpassats que durant diverses generacions s’han dedicat a l’agricultura, a la ramaderia i a l’explotació forestal. Jacinta haurà d’assumir al cap d’uns anys un seguit de canvis: l’arribada del turisme de neu i alta muntanya que canviarà la fesomia del territori i la mentalitat dels seus habitants, la mort sobtada del seu home i l’allunyament físic dels seus dos fills que treballen al Quebec i a Barcelona. Accepta amb resignació que res tornarà a ser com abans: “es portes deth passat se van barrant. Çò de nau remplace çò de vielh”. Romandrà sola al mas al final de l’obra però amb l’escalf de la Jana i en Jipet, dos vells amics amb qui comparteixen un present ple de mancances i un futur incert. Novel·la imprescindible en llengua aranesa que ens ofereix fragments de la història d’aquest país a través de l’estudi d’una família de la contrada.
 

Pepita Caubet, Jacinta, casa e país. Lleida: Pagès, 2005. 101 p. (Colleccion Garona ; 15).

Informació ampliada sobre l’autora i l’obra a: Qui és qui Índex d’autors: Caubet, Pepita. Institució de les Lletres Catalanes, 2014.
A continuació primera part del programa “Caçador de paraules-L’aranès” de TV3, 2008.

Quina altra obra suggeriríeu per fer un itinerari per era Val d’Aran?

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui l'Alt Penedès...

Viatge 36. L’Alt Penedès a través d’El silenci de les vinyes de Gisela Pou.

Santa Pau, un poble imaginari prop de Sant Sadurní d’Anoia, és l’escenari principal d’aquesta novel·la que transcorre al segle XXl. Aurora del Bas, llicenciada en Química, decideix dirigir les Caves Brucart, una de les més importants del Penedès, després de la mort del seu sogre. Intel·ligent, ambiciosa, treballadora i amb un gran amor envers les vinyes converteix aquesta empresa familiar centenària en un gran imperi. Alhora manega subtilment la vida dels seus cinc fills. El dia del casament de l’hereu es produeix una desgràcia: la mort per accident de moto d’en Xavier, el més estimat. L’anònim que rebrà més tard en què es posa en dubte la causa de l’incident l’impulsa a contractar un detectiu per tal d’esbrinar la veritat. La investigació descobrirà actuacions tèrboles de la família que s’han mantingut en secret durant molts anys. Fet que capgirarà el seu tarannà orgullós i la seva concepció del món. Gisela Pou aporta una copiosa informació sobre el món de les vinyes.

 

Gisela Pou, El silenci de les vinyes. Barcelona: Planeta, 2011. 456 p. (Ramon Llull. Narrativa; 126)
Informació ampliada sobre l’autora i la seva obra a: Quiés qui Index d’autors: Pou Valls, Gisela. Institució de les Lletres Catalanes, 2016.
A continuació vídeo “L’escriptora Gisela Pou a la biblioteca de Cardedeu”. Televisió de Cardedeu, 2012.

 

Quina altra obra proposaríeu per fer una ruta a l’Alt Penedès?

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui el Baix Ebre

El Baix Ebre a través de Long play per a una ànima trista de Gerard Vergés.

Tortosa i el paisatge de les terres de l’Ebre tenen una importància decisiva en l’obra lírica de Gerard Vergés (Tortosa 1931-2014). A la primera part d’aquest llibre el poeta evoca la infantesa a la seva ciutat nadiua: el record de l’Ebre ‘riu mític i remorós’; les olors diverses associades a moments claus del seu microcosmos infantil; l’aprenentatge plaent a l’Institut i el primer petó; el terror del conflicte bèl·lic de la guerra civil i la descoberta del dolor quan les campanes de la catedral de Santa Maria ‘tocaven a difunt’. A la segona part s’acosta a l’experiència amorosa. A la tercera ret homenatge a aquells escriptors com ara Ausiàs March, Carles Riba, George Eliot o William Shakespeare que l’han marcat o li han servit de referència. El poemari acaba amb una reflexió sobre el futur catastròfic del nostre planeta. Versos sublims de la veu d’un gran humanista.

Gerard Vergés, Long play per a una ànima trista. Barcelona: Proa, 1986. 81 p. (Llibres de l’Óssa Menor; 137).
Entrevista a l’autor: Ferran M. Benaiges, “Gerard Vergés: ‘Hem de ser autèntics sense ser folklòrics’”, Núvol, el digital de cultura, 2014.

A continuació vídeo  “Gerard Vergés. El poeta alquimista, (1931-2014)”  a cura de Juan López-Carrillo, 2015.

Quina altra obra suggeriríeu per fer un itinerari pel Baix Ebre?

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui La Segarra

 

La Segarra a través de L’estudiant de Cervera d’Alfons Maseras.

L’acció d’aquesta novel·la s’emmarca a la ciutat de Cervera l’any 1830. L’estudiant barceloní Roger Fonollar, protagonista central de l’obra, està cursant Lleis i Filosofia a la Universitat de Cervera. Idealista, autor de poemes romàntics i partidari del liberalisme polític s’enamora de Florentina, una cerverina de gran bellesa, que correspon a la seva requesta amb capteniment. La baronessa Isabel Bellcaire, casada amb el baró de Castellfollit, absolutista i home de confiança del Comte d’Espanya, s’obsedeix a seduir l’estudiant amb la intenció d’allunyar-lo de la seva estimada. El seu desig fallit i la venjança posterior provocaran conseqüències greus a Roger i a onze alumnes més de tendències liberals. Aquests seran empresonats a la planta baixa de la Universitat i més endavant alliberats per Llàtzer de Dou, el catedràtic d’Oratòria. Novel·la que retrata amb cura les relacions entre els diferents estaments socials de la ciutat cerverina en un moment històric convuls.

Alfons Maseras, L’estudiant de Cervera. Badalona: Proa, 1935. 240 p. (A tot vent; 81. Sèrie catalana)
Informació ampliada sobre l’autor a: Montserrat Corretger, “Alfons Maseras, entre el Modernisme i el Noucentisme”, Revista del Centre de Lectura de Reus, 1994, núm. 9, p.18. A continuació audiovisual de la Universitat de Cervera, Paeria de Cervera, 2012

Quina altra obra triaríeu per fer un itinerari per la Segarra?

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui el Pla d'Urgell

El Pla d’Urgell. Bruixa de dol de Maria-Mercè Marçal.

La poeta Maria-Mercè Marçal (1952-1998) visqué la seva infantesa a Ivars d’Urgell. Filla d’una família pagesa s’hi sentí sempre estretament vinculada. Aquest fet deixà algunes empremtes en els seus primers poemaris: la idealització de la infantesa en el món rural, la incorporació d’estrofes i cançons procedents de la cultura popular i l’ús d’un lèxic viu i riquíssim de la parla urgellenca. Bruixa de dol, el segon llibre de l’autora, està estructurat en dues parts. A la primera, el jo líric s’endinsa envers la tristesa de la desfeta del seu matrimoni, la introspecció posterior des de la solitud i la joia d’una nova relació trenada en femení. A la segona, s’adreça a un nosaltres col·lectiu. Identificada amb la figura marginal de la bruixa fa una crida a la solidaritat entre totes les dones per alliberar-se del jou imposat per la societat patriarcal. Recull de cinquanta-nou poemes amb formes estròfiques populars i clàssiques d’una de les veus que ha explorat amb més intensitat i originalitat la identitat femenina.

Maria Mercè Marçal, Bruixa de dol. Sant Boi de Llobregat: Mall, 1979. 92 p. (Llibres del Mall ; 39)
Informació complementària sobre Bruixa de dol a: Francesc Pina, Guia de lectura ‘Bruixa de dol’ de Maria-Mercè Marçal. [Barcelona]: Cruïlla, [2015], 2.
A continuació Maria Mercè Marçal recita el poema “El meu amor sense casa...” del seu llibre Desglaç a l’acte “El Price Dels Poetes: 25 anys” celebrat al Palau de la Música Catalana, el 1995.

Quina altra obra proposaríeu per endinsar-vos pel Pla d’Urgell

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui el Baix Empordà

El Baix Empordà a través de Solitud de Víctor Català

La muntanya de Santa Caterina, entre l’Escala i Torroella de Montgrí, és l’escenari principal on es desenvolupa l’acció de la novel·la. A les primeries del segle passat la Mila, provinent de la plana, s’acaba de casar amb en Matias. El seu home ha d’exercir d’ermità al santuari de Sant Ponç. Pugen plegats. Ella, a contracor. Un cop aposentada s’adona de dos fets: la indolència del seu marit per exercir el seu ofici i la seva manca de desig sexual per assolir la maternitat que desitja. La bona acollida del pastor Gaietà, les nombroses excursions pels paratges veïns, les rondalles que li va explicant, l’atmosfera càlida que es va creant ajuden la protagonista a establir una bona relació amb l’entorn i a foragitar els seus neguits. Ell intentarà protegir-la de l’Ànima, el personatge més maligne de la contrada, més endavant company inseparable del seu home. Amb sentiments confusos envers en Gaietà, s’haurà d’afrontar tota sola amb tres episodis degradants que l’abocaran a una decisió madurada final. Caterina Albert s’endinsa magistralment en la psicologia femenina a través del llenguatge i dels símbols dins un marc rural.

Víctor Català, Solitut. Barcelona:Joventut, 1905. 364 p.
Informació ampliada sobre l’autora i l’obra a: Jordi Castellanos, “Solitud (1905)”, Visat: la revista digital de literatura i traducció del Pen Català, 2009, núm.7.
A continuació primera escena del film Solitud dirigit per Romà Guardiet (1991) que reprodueix el primer capítol de la novel·la homónima.

Quina altra obra proposaríeu per fer un itinerari pel Baix Empordà?

Viatge literari per les comarques de Catalunya: avui l'Anoia

L’Anoia a través de Dietari sense dates: reflexions i notes de Josep Romeu i Figueras.

Dietari pòstum que aplega un conjunt d’anotacions disperses on l’autor reflexiona sobre les seves vivències des dels anys vint del segle passat fins al 2004. Un munt de temes hi fan acte de presència: l’evocació de la infantesa i primera joventut a Igualada amb els primers records familiars; l’aprenentatge a l’escola Ateneu Igualadí de la Classe Obrera on hi escriví el primer poema als vuit anys; la relació d’infant amb la veïna del replà que li explicava rondalles, la seva ‘mestra’ de folklore català; l’amor a la llengua catalana l’estudi de la qual el dugué a ésser un investigador infatigable de textos antics i moderns juntament amb la seva dedicació a la poesia i a la crítica literària fins als darrers moments de la seva vida; l’amistat llarga, lleial i compartida amb escriptors (J. Perucho, J.V. Foix...), amb antics deixebles de la Universitat Autònoma de Barcelona i altres lletraferits... Fragments de memòria amb una prosa fluïda que destil·len una gran sensibilitat.

Josep Romeu i Figueras, Dietari sense dates : reflexions i notes. Barcelona : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008. 238 p. (Biblioteca Serra d’Or ; 403).
Informació ampliada sobre l’autor i l’obra: Miquel Batalla, “Josep Romeu i Figueras” a LletrA, la literatura catalana a Internet (UOC)

Imatge de Josep Romeu i Figueras
Quina altra obra suggeriríeu per fer  un itinerari per l’Anoia?